EDUCANT EDUQUEN DOS

EDUCANT EDUQUEN DOS
Per a plorar. Dimecres a la tarda, conduint cap a València, escolto la notícia per la ràdio i em quedo tan sorprès que de cop i volta no sé cap a on anava ni perquè.
El jutjat penal numero 5, sentència que obligar a un nen a dutxar-se no constituïx una conducta repugnant o vexatòria. L’Audiència Provincial de Múrcia s’ha pronunciat amb rotunditat. Després d’aquest encapçalament el meu cap comença a tirar fum pensant quina situació pot haver donat lloc aquesta sentència. Encara que sembli obvi, el fet no és que la mare davant la tossudesa i indocilitat del nen l’hagi dut a la dutxa per força i l’hagi mullat fins i tot amb els pantalons posats, sinó com ha arribat a produir-se la denúncia perquè m’estranyava molt que un nen de set anys, per molt dolentes puces que tingui pogués denunciar a la seva mare per una cosa semblant.
Quan indagues descobreixes que els pares mantenen entre ells molt mal rotllo i al pare li ha semblat malament domar al seu fill en la seva exhibició d’autoafirmació. Resultat, un va denunciar a l’altre i viceversa. El pare perd i decideix recórrer a l’Audiència de la qual obtenim aquesta curiosa notícia i mes sorprenent sentència. Les baralles dels pares causen desorientació i una conducta desordenada als fills. Alguns obliden que educant, eduquen dos. En harmonia. Quan un tira cap a un costat i l’altre cap a l’oposat, el nen que està al mig opta per fer el que li plau, sofreix arravataments de mal humor i petalades pel que no aconsegueix i tracta de cridar l’atenció perquè no se sent volgut.
Marcar límits és quelcom molt saludable que els nens necessiten que facin els seus pares. Límit per a aprendre a respectar, per a saber fins a on arribar i on és millor no ficar-se, per a evitar perills, per a aprendre una conducta socialment acceptable i que li eviti problemes i rebutjos, per a sentir-se protegit, ben atès i estimat, per a mantenir l’estabilitat emocional i créixer sense mancances. Moltes són els avantatges. Sense límits els inconvenients són innombrables.
Però, pobret meu, per que l’hem de contradir? Diuen alguns pares amb tendència a la lassitud. Para què anem a fer-li passar una mala estona contradient-lo? Para què ens hem de posar dels nervis tractant de doblegar la seva voluntat? Val la pena limitar la seva llibertat i autoafirmació i no serà això més negatiu que beneficiós? Per a plorar. El resultat d’aquest sistema educatiu ha produït en la nostra societat multitud de persones que es frustren quan no aconsegueixen el que volen, que tenen reaccions agressives properes a la violència, que reaccionen amb desmesura davant les dificultats, que no tenen escrúpols si arriba l’ocasió d’aixafar a algú quan volen arribar a un objectiu, o que no són capaços de lluitar pel que volen i estan esperant que tot els sigui servit. Una bogeria. Per això no podem oblidar que l’educació ho és tot. La bona, la que requereix principis, valors, la que troba el camí de la seva veritable llibertat en el respecte al seu veí, la que proporciona individus lliures de complexos, de mancances i d’incapacitats ètiques, morals i socials. Per a meditar profunda i seriosament, la veritat.

ÉCOLE SABBATIQUE: INTENTION DE CE BLOG

Souvent nous voulons partager nos matériels avec les autres, et ce qui est certain il est que c’est une intention louable. Un des matériels que nous utilisons plus sont les leçons d’école sabbatique. Il y a plusieurs sources où leur obtenir dans Internet, mais dans toutes celles que connais rencontre deux manques.
(traduction automatique)

1. le matériel est généralement dans des archives prêtes à décharger. (ZIP, PDF, DOC, HTML, PPS, ETC.). Ceci est très utile, de fait ce qui est publié dans ce blog sera nourri de troisièmes parties qui utilisent ce système. Mais utiliser ce système, il ne place pas le texte complet des leçons dans les moteurs de recherche, ce pourquoi la majorité de personnes qui peuvent avoir des inquiétudes qui sont répondues dans les leçons d’École Sabbatique, en étudiant en Google, Yahoo, AOL, etc. n’obtiendront pas de réponses qui conduisent à ces textes. Si nous plaçons le texte complet en Blogspot, nous plaçons le texte dans le même coeur de Google, et tardera quelques jours à apparaître dans les recherches que toute personne fait dans son marin.

2. quand il finira le trimestre, les personnes qui gentiment nous fournissent les leçons, vident le contenu du trimestre passé pour placer celles du nouveau trimestre. Cela est logique puisque l’espace web de ces personnes est limité, et faut laisser lieu pour été encore mis à jour. En Blogspot cela n’arrive pas, ce pourquoi nous aurons un dossier permanent de toutes les leçons École Sabbatique, nouvelles et précédentes, toujours et ligne et archivées et indexées par les puissants moteurs de recherche.

Donc, nous allions en avant avec le projet, au nom du Dieu.

MESIES SEGLE XXI

“Qui ha cregut el nostre anunci? I el braç del Senyor, a qui s’ha revelat? Ha crescut davant d’ell com un rebrot i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem. Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat en la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menyspreat i l’hem tingut per no res.” Is. 53: 1-3

Moltes vegades quedem sobtats per la incredulitat del poble d’Israel i el rebuig que el Crist va patir. Moltes vegades he sentit reflexionar sobre això i no sempre he vist desenvolupat un paral•lelisme pràctic que jo pogués entendre. Es per aquesta raó que l’Esperit m’ha conduit a fer una modesta però iniciàtica reflexió al voltant del tema.

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar com seria el messies del segle XXI. Per quina raó podria jo rebutjar-lo. Què podria passar per que l’església avui no l’acceptés. Com hauria de ser perquè el meu orgull no em deixes ser un deixeble. Vaig haver d’imaginar una situació, que salvant temes profètics i exactituds bíbliques difícils d’imitar, em permetés però, exercir l’empatia suficient per tractar de viure des de el costat dels dirigents el drama de no acceptar la salvació.

Vaig veure una família estrangera. Descendent d’espanyols. Potser aquest fenomen social seria una de les causes del prejudici inicial i la qüestió: “¿De Nazaret en pot sortir res de bo?” Jn. 1: 46 podria ser: “pot sortir quelcom de bo dels països del sud dels Estats Units?” Una família que torna al país dels seus avis per descobrir que no son acceptats. Per donar-se compte, per primer cop, del fet que com ells han crescut fora d’aquí son mes diferents del que pensaven.

Arriben a l’església demanant un treball al pastor. Els dirigeix cap a la coordinadora de la ONG i la borsa de treball. El pastor ja ha fet la seva feina i la seva consciència descansa. Ja te prou mals de cap com per pensar ara en posar una oficina de col•locació. Si en vingués un de tant en tant encara però es que en venen tants!

El pare es fuster, però expressa que farà el que li proposin per tal d’alimentar la dona que ve embarassada i a punt de parir. Han entrat com tants estrangers sense papers, com turistes, però amb l’esperança que el fet de tenir avis espanyols pugui ajudar a regularitzar la seva situació. De fet ell es peruà, es ella qui descendeix d’espanyols, els seus avis eren de Palau de Plegamans, però el català el van anar perdent. Ella nomes recorda alguna paraula com: “gana” i “aigua”.

Diuen que pertanyen a l’església i reben una borsa d’aliments de la Creu Roja… “Ja hi som”, ha pensat el pastor en la primera entrevista. No portant recomanació de ningú, “ves a saber de on surten aquests pobres desgraciats” “¿Diran la veritat?” “No estem per gastar els calés de les ofrenes fen trucades internacionals per fer comprovacions.” “El pare diu que es fuster d’ofici però si li han de donar feina per la expressió de babau que fa no li donaran feina ni per passejar el gos. Al menys el fill que esperen tingui un posat mes despert si no ho te clar el pobre”. Si us doneu compte, de moment, farem servir al pastor com a primer personatge que veu néixer els prejudicis dins el seu cor… Després poden venir els altres. D’entrada agafem la figura del dirigent de torn…

Maria, la esposa, li va insistir a José, que vinguessin cap a Espanya que el Senyor els ajudaria i tindrien oportunitats. Ell no estava pas massa convençut, però ja se sap que les dones tenen molta influencia sobre els marits. Però José veu nomes arribar les cares dels qui els atenen i el seu pensament es clar com el dia: “La cosa no pinta bien”

Per la resta de feligresos aquella parella mal vestida es una mes de les que arriba, però no patiu que ningú no ha vingut a donar-l’hi la benvinguda a la nova família! Mes aviat pensen: “dos mes, i ella embarassada. Quina barra! No tenen cap coneixement d’anar així per el mon!” “Ell no cal que digui d’on ve. A mes a mes no sembla massa espavilat. Ves a saber si no ha sortir d’alguna selva d’aquelles. Ella te un posat mes intel•ligent, es mes mona, si s’arreglés una mica podria passar per una d’aquí”

Fixeu-vos en aquestes impressions primeres. El problema mes gros no va ser oferir-les-hi menjar sinó buscar allotjament. “Miren es que la ONG no sigue esta política de ofrecer limosna. Esto tienen que hablarlo con la asistenta social” Això a la parella els hi va semblar xinés i mes complicat d’entendre que si els hi haguessin dit en català…

El pastor ja els hi va fer un llarg discurs amb precioses paraules sobre la idea de que no podien rebre un “duro” de moment i no se quantes coses mes del consell d’església que no van entendre gens. Ara el responsable de la ONG: igual. “Los hermanos nos miran como si fuésemos un mueble… No sé cómo vamos a sobrevivir” va pensar Maria. “Pero saldremos adelante. El Señor nos ayudará. No sé porqué pero cuando le he dicho esto mismo al pastor ha puesto una cara como de incredulidad”…

Allotjament? A punt de donar a llum varen tenir molta sort de poder trobar un generós germà, també estranger, però de molts anys de treball aquí, que els va deixar un garatge vell i ple de…, en fi, de tot el que no es pot explicar des de un púlpit. A mes a mes hi havia un gos gran i vell i tot ple de gats… Us podeu imaginar. Un gran lloc per donar a llum al messies. Però després de demanar ajut per allotjar-los a tothom que se’ls hi va ocórrer no varen trobar res millor. Qui podia pensar que aquell parell de desgraciats eren tan importants!

Ens estalviarem la reconstrucció nadalenca d’altres fets coneguts, com la visitació dels pastors i els savis d’orient. Ho podeu escriure vosaltres mateixos. Si en feu una bona versió si us plau passeu-me la.

Si anem a l’edat en que el nen ha crescut, veurem que ha aprés l’ofici del seu pare, ha acabat els estudis primaris i prou perquè aquella llar sembla una reproducció de les famílies de la post guerra espanyola i el nen ha hagut de posar-se a pencar. Ens adonem que els prejudicis han continuat i Josep, ha catalanitzat el seu nom i ha aprés a parlar en català, no ha trobat massa bones feines, malgrat que això de parlar en català l’ha ajudat bastant. Han anat trampejant, que se’n diu, però poca cosa mes…

El nen, pobret, doncs, que voleu que us digui, es molt dolc, molt bon minyó, però ha heretat la carona de babau del seu pare. Home, segons com tu mires te una tirada a la mare! Clar que tots aquest d’aquets països en general fan així el posat una mica de poble, però tampoc podem dir que siguin lletjos. Va, finalment li concediren al nen certa gracia… Pobret haurien de denunciar als pares per no posar-lo a estudiar, encara que sembla que diuen que ell no vol i que de gran li fa il•lusió ser pastor. Doncs ho te clar…

Passen els anys i el nen ja s’ha fet prou gran com per començar els seus plans. Li demana al pastor si pot predicar. Li deixa fer nomes una lectura bíblica i se li acudeix dir que la profecia messiànica s’ha acomplert en ell. Quin rebombori! Semblava que el volien tirar des de el pati del terrat! El pastor pensant que sortosament no l’ha deixat predicar, els altres dient que aquest nanno tan bo no podia ser, ja s’ha descobert finalment que li falta un bullit.

La cosa es que va posar a predicar al vestíbul a qui volgués escoltar-li-ho. Després va començar a voltar esglésies i alguns van pensar que volia organitzar un altre església i que era un dissident, però com tenia tant d’èxit entre els membres, els directius de l’administració general no gosaven fer res, de moment. Al cap i a la fi deien que predicava molt be i deia coses extraordinàries. Lo dels miracles ja començava a molestar. Si la gent del carrer se’n adona que hi ha un boig en mig dels membres de l’església que es dedica a fer curacions i martingales per l’estil, perdérem tota la bona imatge que ens ha costat guanyar durant tant de temps.

La situació va arribar a un punt en el que els pastors es passaven el temps fen-li preguntes capcioses per tal de fer-lo caure en algun parany. Però res. La cosa va començar a ser de veritat molesta quan va introduir critiques als pastors, als dirigents i a l’església en general. Els dirigents del seminari li recriminaven que prediques sense corbata i sense titulació i instaven als responsables a prohibir-li de predicar als púlpits de les esglésies. A ell això no el va molestar. Convocava a tothom a les platges o als parcs públics i preferia parlar a la gent al aire lliure.

•Bàsicament va despertar prejudicis per aquestes raons:

Semblava de casa però era un emigrant. Un desgraciadet.
No havia estudiat teologia i passant per damunt de tothom va fer la seva i va arrossegar a molta gent.
Va posar en dubte la direcció divina de l’església per mans dels pastors i dels administradors.
Va ser crític amb la hipocresia de molts germans que no li van fer mai massa cas pel fet de ser estranger. Germans que no van parlar mai amb ell i que semblaven voler que cap estranger tingués mai cap accés a qualsevol responsabilitat a ‘església. Ells s’ho van prendre com una venjança pura i dura i no van saber veure el missatge de Déu per cadascú. Un cridat cap al amor, cap a la veritable tolerància. A mes a mes, el varen acusar de ser mogut pel diable ens els seus discursos i en els seus fets.
Amb tot això va posar en dubta i en greu perill la autoritat dels dirigents i de tots els germans que d’una manera o altre van confondre col•laboració amb pèrdua de poder, bona voluntat amb intromissió, ganes de treballar amb confusió i desordre. Com sempre, la tasca del dimoni va semblar tenir èxit: confondre els termes i provocar enfrontaments. Suscitar els prejudicis i no fer ni deixar fer.
Uns per uns interessos i altres per diferents motius, tots es varen unir per fer-li mal i destruir-lo.

Com ho veieu? Es pot novel•lar mes, però era nomes una iniciació a una adaptació moderna del messies. Podem fer altres intents.

El fet es que Jesús va patir el rebuig de la classe dirigent i que finalment va quedar sol. Si analitzem als enemics de Jesús un per un podem fer nosaltres mateixos l’exercici de adaptar a la nostre època els motius del odi envers el Mestre i tractar d’analitzar si quelcom d’ells es passeja pels nostres pensaments.

El càrrec de Summe Sacerdot estava corromput. Durant la ocupació romana mostrava submissió al invasor. Herodes el Gran i els procuradors havien anomenat ells mateixos al summe sacerdot quan el càrrec quedava vacant. Malgrat que era vitalici podien destituir-lo quan els hi semblava, mentre que durant mes de segle i mig, entre el 200 i el 36 aC., no mes varen haver 13 summes sacerdots, en un segle, del 36 aC., fins el 67 dC., ni varen haver 26. Per romandre en el càrrec el requisit indispensable era estar d’acord amb els desitjos del príncep. Malgrat tot aquest enrenou, tots aquests 26 provenien tan sols de 4 famílies. El que ens parla del poder polític i econòmic de les mateixes i de la enormitat i maldat de les intrigues que varen existir entre elles. Que ens diu això a nosaltres avui? L’ànsia de control, la necessitat de no perdre el poder i les ambicions humanes, ben disfressades de intencions religioses, son la essència d’una direcció eclesiàstica mal entesa. El poder romà es pot equiparar al poder del mon i las maniobres d’alguns ideòlegs, amb una manifesta intencionalitat de desdibuixar la clara línea separadora que hi ha d’haver entre les costums del mon i les dels creients. La corrent es: mes semblants a la gent del carrer, mes normals, mes ben vistos. La Roma imperial i els mals desitjos dels dirigents espirituals es poden comparar avui amb el poder de Babilònia i al desig secret de mols cristians de no distingir-se massa del comú de la població, tenint content al poder temporal i tenint en compte que cada cop el nostre estil de vida es mes impopular.

Els ancians eren molt rics. Eren la aristocràcia laica d’Israel. Composaven un grup molt petit i dedicat a les seves propietats i al comerç. L’any 66, tres d’aquests ancians es varen comprometre a abastir ells sols a Jerusalem durant 21 anys, de blat, civada, vi, oli, sal i llenya. La seva relació comercial mes intensa i d’on treien mes profit era el Temple i els summes sacerdots. La seva font principal d’ingressos. Els romans els hi varen concedir càrrecs de consellers amb la qual cosa van obtenir una petita parcel•la de poder. La seva riquesa era per Roma la garantia de omplir les seves arques de tributs. Avui, sempre hi ha gent mes interessada en tenir influencia que en el interès sincer per la obra de Déu. Sempre hi ha qui busca estar ben relacionat. De vegades, si els que lideren la església cedeixen a xantatges podem veure l’església decaure espiritualment. Si els líders no son bons els que tenen mes riquesa material poden influir i manegar els destins de l’església. Si els seus delmes deixen d’arribar sembla que podem patir una crisi, sembla que tot es pot venir a baix; si no obtenen el que volen amenacen amb la retenció de les seves ofrenes i delmes i volen fer recaure la causa de la seva possible infidelitat en els seus desigs no acomplerts.

Els fariseus, paraula que vol dir els separats. Volien la puresa legal. Molts eren escribes, gent amb autoritat sobre el poble. Creien en la immortalitat del anima i en la llibertat del home malgrat que atribuïen al Senyor la direcció de totes les coses. Molt exigents amb si mateixos i amb els demés. Depreciaven als que no es conformen amb als seus punts de vista i practiques. Si llegim a Flavio Josefo (Guerras Judaicas II 8, 2-14) podem obtenir una imatge molt amable d’aquest grup, però el que va passar es que el seu respecte per la tradició els va portar a excessos deplorables. La lectura dels evangelis ens es prou clara com per saber quin va ser el seu grau d’hipocresia, extremisme i maldat durant l’època de Jesús. Eren gent molt patriota i compartien moltes passions exaltades contra els romans del poble comú. Una mica per això eren una mena d’ídols populars. Per saber que pensava el poble planer en aquell temps cal llegir els seus escrits perquè compartien les passions nacionalistes de la gent del carrer. Per aquesta raó eren contraris al grup dels herodians i estaven en contra de tots aquells que estaven aliats amb Roma d’alguna manera. Si venim a la nostre època veiem que no falten líders a l’església que son quasi be idolatrats pels demés, la seva opinió te el pes d’un expert intèrpret de la llei. Fan deixebles i arrosseguen als demés cap a les seves idees. Pretenen ser el grup pur de la comunitat, el mes elevat en pensament, el mes profund, el mes erudit i difícilment rebatible en l’expressió de les seves opinions. Afegiu vosaltres mes detalls perquè la imaginació no te límit.

Els herodians. Eren un partit de caire polític, no tant religiós, favorables al poder de Herodes. Preferien a algú de la família de Herodes que als procuradors romans, per tant eren enemics de l’ocupació romana. Tota agitació sobre messies vinguts o per vindre era contraria a les seves idees politiques. Malgrat que eren també enemics dels fariseus es varen unir amb ells per fer plans contra Jesús. (Mt.22: 16; Mc.3: 6). Avui tenim també germans mes propers a la filosofia i a la política que a la teologia i a la veritat dintre de les esglésies. Fins i tot persones que, salvant les diferencies de la comparació, van darrera de certs líders mes que d’uns altres. Fan política dintre de l’església i no tinc res contra la política perquè tot es fa políticament, i ha una manera correcta d’entendre i practicar la política, aquest no es el problema. Son partidaris d’aquest o d’aquell i fan campanya d’un o del altre dividint al cos de creients.

Els saduceus pertanyien a la aristocràcia i el que podem dir l’alta burgesia. Rebutjaven la tradició, per tant, eren contraris als fariseus. Consideraven una virtut impugnar als mestres. Negaven la immortalitat del anima i qualsevol idea de retribució. Nomes admetien la Llei escrita. No intervenien massa en els negocis públics i quan si veien forçats havien de passar, contra la seva voluntat, pel tub, actuant en conformitat amb la doctrina dels fariseus a fi de no aixecar a la gent del poble en contra seu. La majoria dels sacerdots pertanyien a aquesta secta, per tant eren conservadors tant pel que feia a la religió com a la política. Van trobar, en canvi, en Herodes un rei a la seva mida. Sense escrúpols, enemic jurat de la devoció salvatge que prepara disturbis i resistències i no dubte en elevar al sacerdoci als seus favorits. Volien gaudir dels beneficis del poder sense voler saber res amb ell. La seva màxima es podria resumir en la dita del seu fundador Isadoc: “No et separis de la majoria” (Jesus-Christ. Son temps sa vie, son oeuvre. París 1866. Pp.119-120)

Rebels a la autoritat? A totes les èpoques hi han rebels. Gent que nomes vol gaudir de les avantatges de conèixer a Déu sense respectar res, però sense acabar de allunyar-se de la majoria, també en tenim ara. Gent que no es complica la vida però vol tots els drets. Que tot ho qüestionen però no aporten res. Que creuen coses contraries sobre certes qüestions, en exclusiva. Amics del oportunisme… No sembla que les coses siguin tant diferents ara de quan Jesús va venir per primer cop…

Els zelotes. Aquests si eren revolucionaris en el sentit mes estricte de la paraula. Sovint vivien com bandolers o “terroristes”. Gent extrema. Podem incloure als sicaris (Sica: punyal, els quals assassinaven per nacionalisme extremista als funcionaris romans i als col•laboradors jueus. Molts d’ells eren galileus. Anti-herodians. De tendències religioses apocalíptiques. Entre els deixebles ni havia un: Simó, el cananeu (Mc. 3: 18. Cananeu es el nom històric del partit, cananeu o cananite), de Galilea.

Es curiós que la gent mes intransigent i exaltada a l’església també gaudeix molt de la escatologia i qüestions apocalíptiques. Poden ser aquest tipus de creients intolerants que ràpidament tallen caps quan detecten qualsevol fallo en el sistema religiós o en qualsevol membre de la comunitat. ¿En tenim d’aquests o no? A totes les esglésies, en les mes fonamentalistes proliferen mes aquest tipus de “germans” del punyal. Ràpidament ho tallarien tot i qui no gosa de tallar com a ells els hi agrada el considerant tou, infidel, traïdor i corrupte.

Els essenis no varen ser esmenats als evangelis, per tant, malgrat que son un grup molt interessant, no entrarem en detalls.

Els samaritans. Un grup curiós, el evangeli recull que van sortir a buscar a Jesús i a convidar-lo a entrar al poble de Sicar després del testimoni de la samaritana del pou, i van reconèixer en Jesús al Salvador del mon (Joan 4: 42). Curiós… Ocupaven la regió intermèdia entre la Galilea i la Judea. De hostilitat tradicional en vers els jueus. Jesús, però en destaca d’ells el seu agraïment (Lluc 17: 18 El leprós agraït) i la seva abnegació i pietat (Lluc 10: 30-37 El bon samarità). Nomes acceptaven de les Escriptures el Pentateuc. També esperaven un Messies al que anomenaven Assael. (El que converteix, o el que pren) No van plantejar problemes al Senyor i en canvi va trobar respostes molt bones entre ells.

Es ben curiós que molts, contraris i enemics entre si, es varen unir per eliminar a Jesús: Els fariseus, els saduceus, els sacerdots, el Summe Sacerdot, el sanedrí… ¿Que passaria avui si Jesús vingués per primer cop? ¿Quantes de les nostres idees sobre la teologia han pogut patir canvis que no ens permetrien reconèixer al messies? Si pensem en la segona vinguda ¿quina idea tenim del retorn de Crist? ¿Quants dels defectes de les diferents sectes jueves son presents a les esglésies avui? ¿Existeixen “sectes” soterrades en el seny de qualsevol església? ¿Existeixen sectors d’opinió confrontats que configuren i unifiquen conjunts de germans al voltant de certes idees? ¿Hi ha enfrontaments a les comunitats religioses? ¿Hi ha racisme en el entorn religiós? ¿Existeixen lluites pel poder? ¿Estarem lluitant contra l’Esperit Sant en lloc de col•laborar amb ell? ¿Som dels que no volem assumir responsabilitats i tampoc deixem treballar amb pau en els que si ho fan? ¿Hi ha terroristes?

En fi. Heu de respondre cadascú de vosaltres, haig de respondre jo mateix. No estic massa segur de poder presumir que jo hagués fet de manera contraria a com van reaccionar una gran majoria davant de Jesús. No sé si els nostres prejudicis no estaran passant per davant del amor que Déu vol que tinguem els uns en vers els altres. No se si tots estem entenent que vol dir la paraula “amor” i la experiència que comporta com ens ho va ensenyar Jesús. Com deia al començament, això es una proposta per iniciar un camí de reflexió actualitzat gens fàcil d’assumir. Es molt

La Millor Evasió

LA MILLOR EVASIÓ

Avui es un bon dia per mirar endavant. Per què no? Necessitem sovint mirar endavant per tal de poder superar el present. Tots patim, tots tenim motius per voler fugir del present i imaginar com serà el futur quan haguem superat certs problemes.

La gent mira de fugir i tracta de fer del present quelcom millor mitjançant les drogues… Paradisos artificials.
D’altres, gràcies a internet, es fabriquen una personalitat, un mon, o una mascara darrere de la qual es refugien i proven de trobar l’èxit o l’acceptació social que no troben en la vida real. Paradisos virtuals.

Vull proposar-vos quelcom diferent. Mirem endavant seguint les promeses de Déu. Jesús ha fet possible que el futur sigui perfectament millor. El creient te una evasió dels seus problemes. No es una droga o un al•lucinogen. No es quelcom que ens faci mal ni amb efectes secundaris.

Déu ha promès alliberació. Per qué no ho somiem avui? Ens ha promès un mon renovat. Allò que els creients diem la “terra nova”. En aquesta eternitat no hi haurà malaltia, ni sofriments de cap mena, ni dolor, ni separacions doloroses i irrecuperables, no plorarem de pena ni de tristor. No hi haurà injustícia i el mal ja no existirà més.

CARA A CARA

Hi ha una declaració a la Bíblia on fins i tot se’ns diu que el Senyor farà un trasllat transcendental… Apoc. 21: 3, 22-27 Us convido a llegir-ho a la Biblia.

Jesús, aquell de qui es diu al evangeli de Joan que es el nostre Creador farà un canvi de seu en el seu govern universal. Pensament impressionant, reflexionar sobre el significat… Apoc. 22: 1-5 Ens diu que aquell que mai no s’ha deixat veure per un pecador ens mirarà cara a cara… Déu te tantes ganes d’estar amb nosaltres que farà un trasllat i viurà amb la raça humana rescatada.

PROPER MALGRAT LA DISTANCIA

Mentre això no arriba, i malgrat el pecat, el Senyor ens es proper i ens ho ha repetit mitjançant diferents promeses:

o “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.” Mt. 28: 20 up

o “Certament, tu m’has tret del si matern fent-me confiar sobre els pits de la mare. He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.” Salm 22: 9-10

o “Fins si el pare i la mare m’abandonessin, el Senyor m’acolliria.” Salm 27:10

o “Tu ets qui ha format les meves entranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.” Salm 139: 13

o “Ell demana comptes de sang i els recorda, i no oblida el clam dels afligits.” Salm 9: 12

o “¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu! Is. 49: 15

o “Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.” Mt. 10: 30

ELL HA PROMÉS TORNAR

“Vinc de seguida… Cert, vinc de seguida” Les darreres paraules de Jesús a la Bíblia. Apoc. 22: 7 i 20

El temps d’aquest mon, tal com el coneixem s’acaba. Mai no podrem dir això amb més encert. Jesús ens va donar força senyals a Mateu 24, però els llibres profètics ens en donen unes quantes mes. Has estudiat mai Daniel o Apocalipsi? Et convido a fer-ho. Es increïble que hi hagi tanta informació fiable en un llibre tan antic com desconegut per la majoria de la gent, quasi be present a totes les cases i molts encara van preguntant als astres i als futuròlegs a la recerca de premonicions del futur.
Malgrat les senyals de la proximitat del definitiu establiment del regne de Déu no sabem amb exactitud el moment: “Vigileu, doncs, i vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.” Mc. 13: 33

“Recorda allò que vas escoltar i vas acceptar, segueix-ho i penedeix-te, perquè si no vigiles vindré com un lladre, sense que sàpigues a quina hora et sorprendré.“ Apoc. 3: 3

Vivim temps de llibertat, de bona noticia. Temps d’estudi de la Bíblia, de reflexió, d’oportunitats, de creixement, d’entrega i consagració. El millor temps que podem tenir abans que tot acabi. La qüestió es escollir el bon costat.

“Quan comencin a passar aquestes coses, redreceu-vos i alceu el cap, que s’acosta la vostra redempció.” Lluc 21: 28 Temps d’il•lusió, temps d’esperança, d’enfortiment de la fe en veient les coses acomplint-se.

Això ha de tenir conseqüències a l’església, i pels creients de tot el mon:

o Esperit d’oració.
o Esperit de compromís.
o Esperit de servei i entrega.
o Esperit d’amor.
o Esperit d’esperança…

PROMESES IDILIQUES

Déu no ens ha deixat sense estímuls. Sabem prou com per desitjar estar amb ell. Això es una mostra del que diu la Bíblia de com serà el futur en aquest mon renovat pel poder de Déu.

No hi haurà infermetat: “I cap dels qui visquin allà no dirà: “Estic malalt”; al poble que hi viu li serà perdonada la culpa”. Is. 33: 24

No envellirem: “Allà, ja no hi haurà infants de curta vida, ni vell que no acompleixi els seus dies.” Is. 65: 20

Sense treball esclavitzant i amb justícia: “Edificaran cases i hi viuran; plantaran vinyes i en menjaran el fruit. No edificaran perquè un altre hi habiti, no plantaran perquè un altre mengi. L’edat del meu poble serà com l’edat de l’arbre, i els meus elegits fruiran del treball de les seves mans.” Is. 65: 21-22

Un mon i unes persones sense defectes físics: “Llavors els ulls dels cecs s’obriran i les orelles dels sords es destaparan; el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cantarà, perquè brollarà l’aigua en el desert i torrents a l’estepa.” Is. 35:

Sense pecat:

• “Al poble que hi viu li serà perdonada la culpa.” Is. 33: 24
• “Què trameu contra el Senyor? Ell destruirà els seus adversaris, l’opressió no es tornarà a alçar.” Nah. 1: 9

La natura tindrà harmonia i pau: “El llop conviurà amb l’anyell i el lleopard jaurà amb el cabrit. El vedell i el cadell de lleó pasturaran munts, i un infant els menarà. La vaca i l’óssa seran amigues, les seves cries jauran plegades; i el lleó menjarà palla, com el bou. Un nen jugarà vora el cau de l’àspid, i el deslletat posarà la mà dins l’amagatall de l’escurçó.” Is. 11: 6-8

Un planeta com un jardí: “El desert i la terra àrida s’alegraran, l’estepa exultarà i florirà com la rosa.” Is. 35: 1

Un clima suau sense extrems on no hi ha nit ni dia:

• “El teu sol no es pondrà ja més ni minvarà la teva lluna, perquè el Senyor serà la teva llum eterna i s’hauran acabat els teus dies de dol.” Is. 60: 20
• “A la ciutat no li calen ni el sol nu la lluna perquè li facin llum, perquè la glòria de Déu la il•lumina, i la seva llumenera és l’Anyell. Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li duran la seva esplendor. Les seves portes no es tancaran al cap de la jornada, perquè allà no hi haurà nit… Ja mai més no hi haurà nit, ni els caldrà més la llum artificial ni la natural del sol, perquè el Senyor Déu els il•luminarà; i regnaran pels segles dels segles.” Apoc. 21: 23-25; 22: 5

Amb Déu sempre present:

• “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per s sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu.” Apoc. 21: 3
• “De temple, no en vaig veure cap, perquè el Senyor Déu Totpoderós és el seu temple, junt amb l’Anyell.” Apoc. 21: 22

• Sense tristeses ni sofriment de cap mena: “Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat” Apoc. 21: 4

I coses inimaginables: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així son les coses que Déu ha preparat als qui l’estimen.” 1 Cor. 2: 9

L’apòstol Pau ens dona aquest consell: “Així, doncs, estimuleu-vos mútuament amb aquestes paraules.” 1ª Tes. 4: 18…
Trobo un bon estímul pensar en aquestes coses. La Bíblia es la meva evasió sana del dolor, del patiment, de la misèria, en definitiva de tot lo dolent d’aquest mon. Em fa pensar de forma positiva en el futur. Em fa mirar cap endavant amb esperança i seguretat. Si vols tu també pots fer-ho. Massa increïble? No mes que pensar que tots em vingut a l’existència perfecte per una acumulació infinita de combinacions impossibles. El caos mai no genera ordre i perfecció, sinó mes desastre… Pensa-hi.
Jo prefereixo pensar que darrera de tot i ha una ment intel•ligent.

Carles Catalán

Primer Post

Como comunicador adventista y suscriptor de la Society of Adventist Communicators (SAC), me preocupa que en el mundo adventista de habla hispana no dispongamos de una plataforma asociativa parecida a la existente en la División Norteamericana de la Iglesia Adventista del Séptimo Día.

Como iniciativa propia no estoy en condiciones de llevar adelante un proyecto tan ambicioso, pero sí puedo aportar un pequeño grano de arena. En este blog traduciré los artículos que la SAC
publica en su boletín mensual.

Confío en encontrar colaboradores conforme vayamos avanzando con el Camino, el Gran Comunicador de todos los tiempos.

Menús vegetarianos de Navidad

Como en estas fechas tan señaladas las personas suelen gastarse mucho dinero en comida, en grandes banquetes y con abundante carne y marisco, os ofrezco un sugerente menú para estas fiestas de Navidad, sin tener que gastar mucho dinero y muy sano:

Menú

Entremeses: Mousse de Endivias con salsa de queso

Entremeses: Canapés de crema de calabacín, de aguacate, de berenjenas y de nueces.

Primer plato: Salteado de verduras

Segundo plato: Guisado de “carne vegetal” con salsa Bavarois de avellana o de almendra

Postre: Bavarois de avellanas o almendas.

1. MOUSSE DE ENDIBIAS CON SALSA DE QUESO

Ingredientes
- 6 huevos; 1kg. de endibias; 2 cebollas; 50 gr. de margarina vegetal; 2 cartones pequeños de crema de leche; sal; hierbas aromáticas; 100gr. de queso; 2 dientes de ajo.

Preparación
Lavar y cortar las endibias; Herbir en agua salada; escurrir.
Mientras tanto, sofreir con la margarina las cebollas y los ajos. Cuando empiecen a dorarse añadir las endibias. Dejar que se sofrían bien.
Poner en un bol los huevos y batirlos un poco y sazonar.
Añadir el sofrito y un cartón pequeño de crema de leche (nata) y batir.
Untar con margarina un molde y añadire preparado obtenido. Después se cuece al baño María, durante 40 minutos hata comprobar que si metemos un cuchillo, nos sale seco.
Verter en la fuente poco antes de servir.
Para la salsa mezclar el queso con el cartón de nata(crema de leche).
Sírvase frío o caliente, a gusto.

CANAPÉS

De calabacines a la crema
Trocear 500gr. de calabacines sin pelar y sazonarlos con hierbas provenzaleas y pimentón dulce. Dorar 2 cebollas picadas en la sartén con un poco de aceite y 2 dientes de ajo. Añadir los calabacines y cocer 5 minutos a fuego suave, removiendo con frecuencia. agregar 50gr. de queso de untar. Batir 4 cucharadas de nata líquida con 1 cucharada de tomate, 1 cucharada de maicena, 2 huevos y sal. incorporar esta mezcla a los calabacines y dejar cuajar sib dejar de remover con una cuchara de madera. Dejan entibiar y extender sobre unos canapés untados con margairna.

De crema de aguacate
1 aguacate; 1 taza de all i oli; 1 limón;
Partir el aguacate maduro por la mitad y retirar el hueso, después retirar la pulpa con una cucharilla. Mezclar el All i oli con la pulpa del aguacate y el zumo de limón. Pasarlo por labatidora hasta obtener una pasta fina y guardar en el frigorífico hasta el momento deuntar los canapés y servir.

De crema de berenjena
1 berenjena asada; 1 cebolla pequeña cruda; 1 vasito de mayonesa con ajo; sal y pimienta blanca.
Cuando esté asada la berenjena y fría, se pela y se corta en trozos y se pone en un recipiente hondo. Se le añade la cebolla cruda cortada a trozos, la sal, y la pimienta. Pasrlo todo por la batidora y se añade la mayonesa y se guarda en el frigorífico para untar los canap´res y servir.

De nueces
1 caja de quesitos; 50 gr. de nueces molidas; 2 dientes de ajo; 30 gramos de margarina vegetal; sal.
Mezclar todo en la batidora y después untar en los canapés.

SALTEADO DE VERDURAS

Ingredientes:
1 coco pequeño pelado y cortado a cuadritos; 1 calabacín pequeño; 200 gr. de setas: 12 espárragos trigueros; 8 ajetes; 1 berenjena; 8 tomatitos pequeños; 2 mazorquitas de maiz.

Preparación:
Pelamos en calabacín y la berenjena, los cortamos en finas rodajas y las espolvoreamos con sal para que suelten la acidez.
Limpiamos el resto de las verduras, partimos las mazorquitas de maiz a lo largo. echamos a la sartén un chorrito de aceite de oliva y vamos intruduciendo los ingredientes por orden de dureza: maiz, calabacín, berenjena, setas, espárragos, ajetes, y tomatitos cherry sin dejar de remover hasta que empiecen a ablandar.
Finalmente ponemos la sal y añadimos los taquitos de coco,

GUISADO DE CARNE VEGETAL EN SALSA

Ingredientes
Para la carne vegetasl: 1 taza de glutén en polvo; 1 taza de agua; hierbas aromáticas; sal; caldo vegetal.
Para la salsa: 1 cebolla picada; 2 dientes de ajo; 4 cucharadas de salsa de tomate; 1/4 de litro de nata líquida; 4 cucharadas de aceite de oliva; 1 vasito de zumo de manzana; 25 gr. de margarina vegetal.

Preparación:
Para la carne vegetal: mezclar el polvo del glutén con la taza de agua. Poner una olla con abundante agua al fuego, con el caldo vegetal y con abundantes hierbas aromáticas. Echar el glutén y dejar hervir durante 1 hora. Escurrir bien el gluten y cortarlo en trozos , sofreirlo en aciete y reservar en una cazuela. después freimos la cebolla picada y los ajos a fuego lento. Cuando la cebolla empiece a dorarse, añadir la salsa de tomate y la nata líquida.
Incorporamos la salsa al gluten y dejar cocer a fuego lento. A mitad de la coción añadir el zumo de manzana y también se pueden añadir unos campiñones cortados en láminas, previamente dorados en la sartén y acompañar con arroz.

BAVAROIS DE AVELLANA O DE ALMENDRA

Ingredientes
200gr. de avellanas o de almendras tostadas; 275 ml. de leche; 100gr. de azúcar moreno; 250ml. de nata líquida; 50 gr. de chocolate para fundir; 4 yemas de huevo; 4 hojas de gelatina; 1 limón; esencia de vainilla.

Preparación
Batir las yemas con el azúcar hasta que estén blancas y espumosas, verter sobre ellas, sin dejar de remover y muy despacio, la leche muy caliente.
Verter la preparación obtenida en un cazo y cocerlo al baño maría, revolviendolo con una cochara de madera hasta que espese (la crema ha de cubrir el dorso de la cuchara). Añadir una cucharada de zumo de limón y mezclarlo todo.
Disolver la gelatina (se puede utilizar tambén Agar Agar) previamente pasada por agua fría, en un poco de leche, al baño maría y agregarla, colada a la crema. dejarla entibiar revolviéndola de vez en cuando.
Montar la nata e incorporarla a la crema. Agregar las avellanas trituradas y mezclarlo todo bien con mucho cuidado. Verter esta preparacón en una flanera grande y ponerla en el frigorífico hasta que esté cuajada.
Fundir el chocolate y con ayuda deun pincel decocina cubrir con él la cara superior de lagunas hojitas de acebo. Dejarlas endurecer y con cuidado despegar las hojas de chocolate para adornar.
Desmoldar el Bavarois introduciendo el molde unos minutos en agua caliente, servirlo decorado con las hojitas de chocolate.

¡FELÍZ NAVIDAD!

Recetas cedidas por Janet Ribera

Vida 10.0: Igual de muerto

Yahoo.es recoge una noticia de la agencia EFE titulada Proyecto vida artificial más allá de la muerte premiado concurso “Vida 10.0″, huelga decir que no me pude resistir a pinchar para leer el resto del artículo que comienza así: “Un proyecto de vida artificial más allá de la muerte que consiste en una especie de sarcófago que contiene fragmentos visuales y sonoros de la memoria de una persona fallecida ha ganado el primer premio del concurso internacional “Vida 10.O” de Fundación Telefónica.” ¡Vaya, qué paradoja hablando de vida artificial más allá de la muerte y que el contenedor del proyecto sea un sarcófago!

Una definición para vida artificial puede ser la que he encontrado en vidaartificial.com: “La vida artificial es el estudio de sistemas artificiales que exhiben comportamientos característicos de sistemas vivos naturales. Es la búsqueda de una explicación de la vida en cualquiera de sus posibles manifestaciones, sin restricciones a un ejemplo particular que haya evolucionado en la Tierra. Están incluidos experimentos biológicos y químicos, simulaciones por ordenador, e iniciativas puramente teóricas. Los procesos que ocurren en una escala molecular, social y evolutiva son objeto de investigación. El objetivo final es extraer la forma lógica de los sistemas vivientes.“

Basándome en el artículo donde se presenta esta definición, entiendo que el proyecto en cuestión ha conseguido emular mediante algoritmos ciertas funciones neuronales relativas a la memoria a largo plazo y las han aplicado a los recuerdos de una persona fallecida. Pero mi presunción quizás sea demasiado generosa ya que el redactor de la noticia pinta el asunto como un mausoleo multimedia donde se pueden contemplar retazos de la vida del finado: “El proyecto ganador es un híbrido entre escultura y almacenaje de restos mortales dentro de un contenedor de seis metros de largo y cuatro toneladas de peso con un interior tapizado de pantallas con
tecnología LED. A través de ese sistema se puede visualizar la “memoria” de la persona fallecida con su voz, entrevistas y hasta fotos familiares en un proyecto que renueva el concepto llamado “memorial” o monumento funerario.“

Sea como fuere, el caso es que Vida 10.0 no nos revive, ni siquiera asegura que los recuerdos que muestren de nuestra vida sean los más significativos, los más entrañables o simplemente aquellos que escogeríamos nosotros mismos para acompañarnos eternamente. Afortunadamente mi proyecto de vida después de la muerte no incluye un sarcófago ni la popular idea de que la eternidad es que te recuerden. Esta tarde mientras venía del trabajo, en la radio de mi coche, Jimmy Hendrix tocaba la que los críticos califican como la mejor versión que jamás se haya hecho de una canción, donde el versionador supera al compositor original, me refiero a la canción All along the watchtower de Dylan, y no por escuchado Hendrix está más vivo. Yo creo en lo que se recoge en Juan 3:16 “Porque tanto amó Dios al mundo, que dio a su Hijo *unigénito, para que todo el que cree en él no se pierda, sino que tenga vida eterna.” o en Tito 1:2 “Nuestra esperanza es la vida eterna, la cual Dios, que no miente, ya había prometido antes de la creación” Una vida eterna física, real, en carne y hueso, en un entorno incomparable y junto a “ese” Dios que tanto me amó como dice Apocalipsis 21: 1-3: “Después vi un cielo nuevo y una tierra nueva, porque el primer cielo y la primera tierra habían dejado de existir, lo mismo que el mar. Vi además la ciudad santa, la nueva Jerusalén, que bajaba del cielo, procedente de Dios, preparada como una novia hermosamente vestida para su prometido. Oí una potente voz que provenía del trono y decía: «¡Aquí, entre los seres *humanos, está la morada de Dios! Él acampará en medio de ellos, y ellos serán su pueblo; Dios mismo estará con ellos y será su Dios.“

¿Prefieres un sarcófago con vida artificial?

Todos los textos bíblicos utilizados son de la Biblia Nueva Versión Internacional y han sido consultados en www.BibleGateway.com

Suscríbete aquí a este blog

Bangladesh: Yo también espero

Las noticias que nos llegan de Bangladesh son realmente pavorosas, en la web de Antena3 Noticias podemos leer: ” Oficialmente y de modo muy provisional se habla de 2.400 (aunque en los medios de comunicación del país ya los cifran en 3.000), pero se ignora el número de personas desaparecidas, en tierra o en mar ya que más de un centenar de embarcaciones no han podido regresesar a puerto. De acuerdo con experiencias pasadas, expertos del país temen que el cómputo fiinal supere los 10.000 mil muertos.”.

Los desastres naturales cada vez se repiten con más frecuencia, hablamos de paz y las guerras y el terrorismo nos circundan, enarbolamos la bandera de la libertad en la sociedad de la desinformación y de las consignas, hablamos de conquistas sociales cuando los ricos son más ricos y los pobre más pobres. El futuro no parece ser halagüeño, todo parece ir a peor.

La visión de la botella medio vacía nos indica que nada tiene solución, nos invita a la rendición: nada puede cambiar para mejor, la resistencia es inútil, consume, afánate por tener más, por disfrutar porque ya nada tiene remedio, al menos cuando el mundo reviente que podamos decir: ¡Que me quiten lo bailao!.

La visión de la botella medio llena me indica que Cristo viene pronto, los acontecimientos finales se están desencadenando ante nuestros ojos. Justo ahora es el momento de mirar hacia el cielo de donde vendrá nuestra liberación. Citando el artículo de Jónatan Dolcet también digo: Estoy esperando.

Nada pasa por casualidad, Dios en su infinito amor y misericordia nos ha advertido sobre los acontecimientos que se sucederán antes de la venida de Jesús (puedes consultarlas en estos enlaces: El tiempo se está acabando y Señales de la Segunda Venida de Jesús). Sí ya conoces las señales que preceden a la Segunda Venida de Cristo, que este artículo te sirva de recordatorio y de estímulo, si no las conocías ahora ya sí, no te desesperes más y corre la voz.

Suscríbete aquí a este blog

Receta: Tartitas de Castañas

INGREDIENTES: 4 personas

-500 grs de castañas
-200 grs de azúcar
-3 huevos
-2 cucharadas de nata líquida
-Cacao amargo
-Azúcar glas
-Mantequilla
-Harina
-4 “Marrón Glacé”

ELABORACIÓN:

1-Untar con mantequilla el interior de cuatro moldes individuales o cuatro cazuelas refractarias, espolvorearlos con harina y sacudirlos para eliminar el exceso de esta. Reservarlos

2-Pelar las castañas, hacerles un corte y cocerlas en agua hirviendo hasta que estén muy tiernas. Después escurrirlas, quitarles la membrana de piel que las recubre y triturarlas hasta hacer un puré.

3-Cascar los huevos, separando la clara de la yema, y batir las claras a punto de nieve. Mezclar el puré de castañas con las yemas de huevo, la nata líquida y el azúcar, e incorporar las claras montadas, removiendo suavemente con movimientos envolventes para que no se bajen.

4-Verter la preparación en los moldes preparados, nivelar la superficie y cocer en el horno, precalentado a 180ºC durante 20 minutos o hasta que estén dorados.

5-Dejar enfriar las tartas y espolvorear el azúcar glass. Servirlas con un Marrón Glacé.

La influencia del Espíritu Santo

“No es siempre la presentación más sabia de la verdad de Dios la que convence y convierte al alma. Los corazones de los hombres no son alcanzados por la elocuencia ni la lógica, sino por las dulces influencias del Espíritu Santo, que obra quedamente y sin embargo en forma segura para transformar y desarrollar el carácter. Es la queda vocecita del Espíritu de Dios la que tiene poder para cambiar el corazón.”
Ellen White. [Profetas y Reyes. Pág 182]

Hoy quiero deleitarme y meditar en este mensaje inspirador que resume de forma magistral la esencia de nuestra vida espiritual. Quisiera ser capaz de interiorizarlo. De hacerlo mío.

Podemos tratar de utilizar todas las estrategias y planes que se nos puedan ocurrir para predicar de Jesús. Podemos dejarnos la piel, la familia, la nación y hasta la vida en ese digno esfuerzo. Podemos usar todos los dones y talentos con los que Dios nos ha dotado. Pero nada de ello tendrá significado, nada servirá, todo será inútil, si no estamos bajo la influencia del Espíritu Santo. Tan sólo Él tiene poder para cambiar el carácter de las personas que nos rodean. Sólo Él cambia el corazón de todos aquellos a los que queremos llegar para hablarles de Dios y su inmenso amor.

Me descansa pensar en esta idea. Necesito consagrarme a Jesús. Sólo eso. Ahí está mi fuerza. Entregarme a la dulce influencia de su Espíritu. Sólo así podré hacer realidad el pensamiento y la ilusión que el maestro ha implantado en mi corazón de alcanzar al mundo, a mi mundo, con su luz.

Que este día sea un día de descanso en Jesús. En su amor. En su bondad. Un día para dejarnos llenar de Su Espíritu.

Vuestro desde el arroyo de Besor.